L'arbre i l'homme, l'homme i l'arbre... L'arbre ! aquest altre vivent vertical. Amansit, aliat, amic... Estimat o temut, venerat... Carregat de símbols. Testimonis d' aquesta relació antiga, nombre d'humans porten un patrònim que és un nom d'arbre o un topònim, és a dir un nom designant un lloc on creix tal arbre.
Tot i que la majoria de la gent conegui el sentit del seu cognom, llastimosament molta l'ignora. En efecte, quantitat d'aquests noms han sofert, en el decurs del temps, modificacions que han pogut tornar-los difícils de reconèixer. A més, bon nombre d' ells són dins una llengua altra que la llengua dominant.
Si voleu tornar cordar els lligams entre els homes i els arbres, renovar l'aliança, retrovar el sentit. El sentit poètic és clar. Arbre, metàfora de l'home ; home, metàfora de l'arbre. Sóc un arbre que camina, un home arrelat. No sóc pas tot sol. Sóc l'un d'aquest bosc.Sóc un arbre que camina, un home arrelat. No sóc pas tot sol. Sóc l'un d'aquest bosc. Potser que us puc ajudar...
